Els orígens
Durant els anys de la transició i a la primeria dels anys 80, el món de diable quedava reduït a certs nuclis amb Colles Centenàries que havien perviscut, tot i la repressió que el règim franquista havia establert de iure i de facto.Però no serà fns a la darreria dels 80 i principis dels anys 90, quan es produeix l’eclosió defnitiva de moltes colles arreu del territori. És, en aquest context, quan neix la Colla de Diables de Vandellòs.
Al setembre de 1978 trobem la primera documentació on es constata l’actuació de la Colla de l’Arbós del Penedès a Vandellòs. Anys previs a la creació de la colla, ja actuen diversos grups fruit d’aquest neguit per part dels més joves del poble. L’any 1986, per exemple, el Jordiet de Garcia actuava per la Festa Major, i el 1987, any anterior al nostre naixement, ho faria el Fardatxo i els diables de Rasquera conjuntament amb els de l’Hospitalet de l’Infant. Aquest context va ser l’antesala a l’any del nostre naixement, el 1988.Aquell estiu es fan les primeres reunions a la Sala de la Germandat (actual Biblioteca Jaume Jardí) organitzades per joves de Vandellòs i Masboquera. Durant tot aquest procés, es féu una recollida de signatures a fi de poder endegar aquest projecte engrescador i il•lusionant. Eren els tràmits burocràtics necessaris per tal que aquest projecte arribés a bon port. Aquella recopilació, d’una manera o una altra, es convertí en l’acta fundacional de la nostra Colla.És així com es nomenen els primers càrrecs; el Xavier Gil Llorens, president, i, el Francesc Rodell Nomen i el Josep Domènech Vernet com a secretari i tresorer respectivament. Es redacten els estatuts de l’associació a modus d’altres que s’havien creat anteriorment, i es presenten al departament de Governació per tal de donar-hi el vistiplau. En aquell moment, com a entitat cultural que estava a punt de néixer, vam passar a convertir-nos en una secció del Centre Cultural, Esportiu i Recreatiu de Vandellòs, un episodi que tindrà una curta durada ja que ,al cap de poc temps, ens hi desvinculem per ser una associació independent i autònoma.
A partir d’aquell moment, el punt de trobada era la granja de Cal Santo. Allà s’inicià tot el procés de creació de vestits, maces, ceptrot i caixa. A més, es decideix organitzar la Colla com les del Baix Camp, sense Llucifer ni Diablessa, desmarcant-nos de l’estructura que tenien les colles del Penedès.Aquells primers vestits eren de tela blanca, sense cap referència tradicional, pintats de negre amb una pistola d’aire compressor amb capa. Dita capa era de color roig amb un drac dibuixat a partir d’una plantilla feta pels mateixos diables.
El calçat emprat per al bateig foren les espardenyes de vetes, i al cap, unes diademes de ferro individualitzades so-bre les quals s’hi col•locaren dos botafocs.Pel que fa a les maces, la seua es-tructura central la va elaborar l’Antònio Sabaté Gil, l’Antònio Ventura. A aquesta peça se li va afegir un pal de material d’escombra a la part inferior i un ganxo a la part superior per introduir-hi petards, carretilles i xiuladores. Un cop elaborada la maça, es pintà de fons negre amb elements negres, rojos i verds.
La idea i la construcció del ceptrot, que en aquell moment no tenia nom, va anar a càrrec dels mateixos diables. En un principi, se’n va construir un aproftant un pal d’alzina. Més tard, se’n creà un altre amb un pal de dusta, al cap-damunt del qual es creà una estructura metàl.lica amb cinc punt de foc, unida per dues peces i elaborada pel Carles Barceló, lo Carlos de Cal Garrut.
A la part superior de dita estructura, s’hi enganxà un esquelet de cabra amb banyes i s’incorporaren coixinets metàl•lics a l’interior a f de marcar el so en el ball de diables.
Respecte a l’emmagatzematge de pirotècnia, es construí, inicialment, una caixa de fusta pintada de negre que s’emprà en la primera actuació, però que fou substituïda, acte seguit, per una altra de metall, més manejable, en forma de taüt amb tres rodes i amb diferents compartiments.
La caixa de fusta passà, després, a con-vertir-se en lloc de dipositació dels petards al local que se’ns tenia assignat, aleshores, com a associació.
Pel que fa a les bosses, es compraren una mena de civaders per tal de depositar-hi els petards, i respecte a la percussió, s’empraren els bombos de l’antiga Banda de Cornetes i Tambors de Vandellòs que s’havia creat als anys 70, i que, aleshores,
ja estava dissolta.
Després d’un estiu mogut i espectant, arriba la Festa Major de 1988. El dijous,
primer dia de festa, ens vestírem als antics locals culturals de Vandellòs, ubicats
damunt de la Sala de la Germandat (actual Biblioteca). Des d’allí, ens traslladàrem fins a la Plaça dels Drs. Gil-Vernet i, a les 11 de la nit, es produí el nostre bateig a càrrec dels Diables d’Altafulla. Va ser, doncs, una nit memorable.
En aquella primera actuació participàrem 14 diables.
A partir d’aquella primera nit de foc, en vingueren moltes altres, i amb el temps, més incorporacions i canvis importants en la indumentària i en el material de la Colla. Al cap d’un any i mig, aproximadament, es renoven, primer, els vestits, ja que s’havien malmès donada la qualitat de la roba per uns altres que sí respo-nien a unes altres necessitats, més resistents i adaptats als colors tradicionals i als elements propis del ritual dels diables de les Colles del Baix Camp i del Tarragonès. Per tant, eren blancs amb ornamentacions roges, negres i verdes amb fames a les extremitats dels vestits. La part superior constava de casaca amb dibuixos simbolitzant els diables (croquis fets pel Lluís Ramos Aznar), i a la part inferior, motius forals que representaven fulles d’avellaner. En aquesta ocasió, a la caputxa, s’incorporen banyes roges de roba per donar més espectacularitat.
Posteriorment, vam comprar quatre bombos de fusta amb pell que presentaven una estètica i una percussió més acostada a l’estil tradicional que volíem repre-sentar, instruments que anaren en augment, a mesura que s’engrandeix la Colla i el nombre de tabalers (fns a 10).
També, les maces es modifcaren parcialment. S’incorporaren, primer, banyes de cabres a l’estructura central, unes, provinents de les osseres dels Dedalts,i d’altres, cedides pel Pepito Domènech Callau, Genessies. Més tard, l’any 2006 les maces antigues foren substituïdes per unes de metàl.liques dissenyades pel Pere Massalies de Solivella.
Amb el temps, també es canvià la caixa. Se’n féu una de més gran, de més amplitud, d’estructura rectangular, de quatre rodes i amb una capacitat important en la incorporació de la pirotècnia i d’altres elements necessaris per a la Colla. La va iniciar l’Íñigo Gil López i fou acabada pel Carles Castellnou Vernet.Amb els anys, la Colla s’ha anat engrandint en càrrecs, en membres (dels 14 inicials, als 58 l’any 1998, i a més d’un centenar en l’actualitat), i també en canvis substancials pel que fa a la nostra seu social. Al principi, el nostre punt de reunió eren els antics locals culturals, ja anteriorment esmentats, ubicats damunt de l’actual biblioteca. Més endavant, passarem a concentrar-nos en un petit espai ubicat al pavelló poliesportiu que donava al carrer dels Dedalts. Pos-teriorment, en inaugurar-se les noves dependències culturals del carrer Remullà, se’ns atorgà un local que s’alternà amb un petit magatzem que teníem al pa-velló per encabir-hi pirotècnica i material divers. En aquesta darrera etapa, ens trobem a l’antiga guixeta i el bar del camp de futbol de Vandellòs. És allà on ens reunim ara i és el punt de sortida de totes les actuacions que fem dins i fora de casa nostra.
En aquests vint anys, són molts els moments que cal destacar, però n’hi ha dos que tenen una especial rellevància. Per una banda, la creació del nou ceptrot en el 10è aniversari, la Cabra, i de Lo Boc, la bèstia de foc, presentada en societat el setembre de l’any 2004. Sens dubte, aquestes fgures representen un canvi en el tarannà de la Colla i, una embranzida i dinamització sense precedents que arriba fins als nostres dies. Que continuï així!
| < Prev | Próximo > |
|---|
